Pagina principala
|
Vox ind la vedrinaEl pH a l’è ‘na grandèzza fisica che l’indica l'acidità (oppur la basicità) de on gas e de on liquid. El sìmbol "pH" a l’è staa inventà in del 1909 del chimich danés Søren Sørensen. Il tèrmen p (operadór) a l’è el sìmbol de dò operazion matemàtich in su l’attività del cation ossòni in soluzion acquosa: a se fa innanz el logaritm in base 10 de l'attività e poeu a ghe se mètt el sègn men denanz. Per i proprietà di logaritm, a s'ottèn el medésim risultàa anca cont el calcolà el logaritm del reciproch de de l’attività di ion ossòni. Donca a se definiss inscì:[1] ) indoe aH+ la rappresenta l'attività di catión ossóni. L'attività di ión ossòni a l’è ‘na grandèzza senza unitàa de misura, defàtt a l’è definibil inscì in tèrmen de concentrazion molar di ion ossòni: )
‘doe a l’è la concentrazion molar di catión ossòni, l'è la concentrazion molar unitaria (misa dent domà per fa de manera che l’argoment del logaritm el sia senza unitaa de misura) e a l’è el coefficient molar de attivitaa, on parametro senza unitàa de misura che ‘l misura i deviazion de la condizion ideàl caosàd soratùtt di interazion elèttrostatich intrai ion in soluzion. El coefficient de attività el tend a l'unità (e donca l'attivitàa la se vesina a la concentrazión molar di cation ossòni) per di soluzion acquos slongàd assée (≤ 0,1 mol/dm³). In quèj condizion chì, l'equazion de prima la pò vèss semplificada inscì: Ancabén el sia minga giust del ponto de vista matematich, a l’è d’usanza, per resón de curtèzza, de tralassà l’indicazion de la concentrazion unitaria ind l’argoment del logaritm (ma cont el suppònn comunque la soa presenza) e scriv el pH domà in quèlla manera chì:
De convenzión, el pH di soluzion acquos l’assumm di valór infra 0 (acidità màssima) e 14 (basicità massima). La condizion de neutralità la corrispónd al valór de mèzz, 7, tipich de l'acqua pura a 25 °C. El pH el poò vèss misuràa per via elèttrica, cont el sfruttà el potenziàl creàa de la differenza de concentrazion de ion idrògen in su i du lati de ‘na membrana de veder (vedée peaccàmeter), oppùr per via chimica, cont el sfruttà la capacità di quaj sostanza (ciamada indicadór) de cambià el sò color in funzion del pH de l'ambient 'ndoe l'è. De nòrma, chi sostanz chì hinn doperàd in soluzion, compagn per esempi de la fenòlftaleina e ‘l bloeu de bromotimòl. (Inanz) A l' savivet qe ...La farsa Rococò a l’è un’ovra in un at scrivuda del prevost bressan Gaitann Scandella stampada foeura in del 1858 in Farse in dialetto bresciano per collegi, oratorj e scuole maschili. La storia la cunta su del Bernard, un legnamer con tanti debit de pagà che voeul vender i mobil del so nono, e donca el proeuva a ransgià cont i so amis una gabola contra el Cont Arsenegh per bolognàssen. El test l'è interessant in la storia de la literadura lombarda perchè el gh'ha dent di personagg de Milan che parlen con sgent de Bressa in lengua, quand che riva el perit de Milan e vegn foeura la gabola. I personagg bressan mostren de havégh nissun problema a capì quell che l’è ‘dree a dì el perit milanes (Va inanz) Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes. Un proverbe a cas
"L'è mei vergot qe negot" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nosts Cinq Pilaster i è:
Una vox de scriverCossa s'pœl far?
|